dijous, 27 d’octubre del 2011

Passejada pel delta

Aquest dijous, de matí, havia de ploure molt, segons les previsions. Llàstima, perquè tenia previst anar al delta del Llobregat amb  uns companys que no hi  havien estat.
Hem seguit el guió establert en aquests cassos en què s'anuncia pluja:
a) M'he llevat ben d'hora i el cel estava tapat, però no em semblava que anés a ploure. Per tant, silenci i cap al l'estació. Si hagués estat plovent haguéssim fet una roda de telèfons i tots a fer una segona dormida.
b) A l'estació agafar el tren, i a l'arribada, esmorzar  al bar. Si aleshores hagués plogut, decisió conjunta, normalment tornar cap a casa. No hi hauria excursió però hauriem esmorzat i xerrat plegats, que ja val la pena. El cel però, estava tapat però sense amenaçar.
c) Endavant doncs amb la excursió.

Passejada pels espais natural del riu Llobregat, el meu.


Aquest ocellàs que sobrevola el parc no he estat capaç de catalogar-lo:


Aquell noi que ha baixat del 4x4 del parc amb una xarxa que sembla de les de caçar papallones, però més petita, s'ha endinsat al canyar mentre nosaltres feiem la poma. 
En tornar ell, la fem petar una mica: no, ha anat a fer una de les medicions per a controlar l'estat larvari dels mosquits. Tenien l'avís de pluja per a les deu del matí i son quarts de dotze, de manera que ha avançat una mica la feina.

A part dels treballadors del parc només ens hem creuat amb una altra persona,  i encara una d'aquestes persones pobretes, que tenen tant pocs "bon dia" que si, en creuar-se amb d'altres te'l donen, es queden sense.

Ens hem estat una bona estoneta a l'aguait de l'estany de Cal Tet. Binocles, màquina de retratar i ull nu. L'espectacle de les evolucions dels animalons, aliens del tot a la nostra presència.



Ves per on, en tornar a ser a l'estació del Prat, s'ha posat a ploure.

14 comentaris:

Marta ha dit...

Quina sort que heu tingut! Nosaltres no som tant valents! Dissabte tenim una sortida a Tarragona i ja estem mirant les previsions que no estan gens clares. De tots maneres hi anirem, ja que és una sortid concertada!

Albert ha dit...

Aquesta es una sortida que tinc pendent, perquè segur es un paradís per als meus estimats espiadimonis, però per naps o per cols, mai hi he anat!!!
Potser ja es hora de sortir fora de Collserola... encara que després de 20 anys de pujar-hi com a mínim un cop per setmana, encara descobreixo racons nous...

Jaume Ferrández Rubió ha dit...

Bon lloc per visitar el delta del Llobregat, i en dia laboral tot un privilegi. Ara fa temps que no hi baixo i ho trobo a faltar.

Lectora corrent ha dit...

Quina enveja em fan els teus amics! anar a visitar el Delta amb una persona bona coneixedora del lloc! Tan a prop que el tinc i conec molt més el delta de l'Ebre que el del Llobregat.

elmarge ha dit...

Heu de tornar!!! Us heu deixat de veure moltes coses interessants com l'antiga caserna dels carabiners, el fotogènic edifici del semàfor, la Pineda de Can camins (hi han orquídies) i la platja del Prat... (tot, ben aprop de Cal Tet).

Una abraçada!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

De valentia res, Marta. Va ser "xamba". De fet estàvem mentalitzats per les previsions que ho hauríem de deixar córrer. Ja ens en faràs cinc cèntims de la volta per Tarragona.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Albert, no serà que no hi anem amb freqüència per Collserola, però segur que no conec, ni de lluny, tants racons com tu. A veure si un dia t'animes i ens en expliques algun. Paraula de Xiruquero-kumbaià que hi faig una excursió.
Dona-ho per segur que no t'acabaràs -fotogràficament parlant- els espiadimonis del delta. I amb aquella llum!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Doble privilegi de jubilats Jaume: poder sortir en bones condicions -amb tots els si-no-fos que es vulgui- i fer-ho entremig de setmana. Quan a mi em deien "tranquil que tot arriba, si Déu vol", jo pensava ui....
Doncs això.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Crec que és freqüent, Lectora, això d'haver estat més al delta de l'Ebre que al del Llobregat.
Si això que dius de "persona bona coneixedora del lloc" anés per a mi, em permetria de corregir-te: simplement persona aprenent de tot. I ja se sap que "aprenent de tot, mestre de res".

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Oi tant que hi hem de tornar Xavier! ..i la Ricarda, i el Remolar, i...
Serà per la primavera vinent, si Déu vol.
I és que val la pena arribar-s'hi a cada estació.
Salutacions igualment.

Joan Antoni ha dit...

M'agrada aquest saber treure suc de les zones naturals properes als entorns urbans. No cal tenir guardada la motxilla a l'armari esperant fer "grans" sortides. Seguim així i que no es falti la gosadia davant dels núvols.

Gatsaule ha dit...

El Delta del Llobregat és un espai molt més interessant del què podria semblar, sobretot veient-ne l'entorn. Però el soroll dels avions a vegades es fa molt pesat.... Sempre m'ha sorprès la indiferència amb que els ocells el suporten!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Joan Antoni, tinc ganes d'anar a l'estany d'Ivars i Vilasana, que encara no hi he estat.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Gatsaule, vaig observar que els avions sobrevolen la zona de l'entrada del parc en la maniobra d'aterratge, i em vaig sorprendre del poc que se senten a les zones humides de prop de mar. Potser és que predominava la marinada.