Dit amb normalitat.
Amb serenor.
Amb pronúncia clara.
Alhora, amb decisió.
Amb la fermesa justa per a no donar lloc a cap mena de dubte.
En aquestes condicions, que n'és de bo, quan s'escau, dir, simplement, "no".
Tot seguit arriba la sensació de benestar. D'alleujament.
4 comentaris:
Si senyor, diguem NO, nosaltres no sóm d'eixe món.
De le suma de no saber dir "no" hem arribat aquí. Sabrem dir NO?
I també PROU, divines paraules.
Pensava en les relacions interpersonals, concretament en aquelles situacions en què l'interlocutor expressa amb avidesa i amb un cert enuig la voluntat d'obtenir la teva aquiescència (l'habilitat és una altra cosa), des de la seva suposada seguretat i versus la teva suposada inseguretat o dèbil argumentari.
És en aquestes situacions quan crec que el no ha de néixer amb naturalitat i suau fermesa. I quan produeix, a més d'alleujament, la petita felicitat de reblar el propi "ego sum ego".
Publica un comentari a l'entrada