dissabte, 26 de maig de 2012

Pels voltants de Marganell

Aquest regust consistent del Bages.

I la llum. La llum.
La llum que plou primavera.
Davalla un gris lluent de les parets de Montserrat, 
un gris prenyat de tots els colors de l’arc de sant Martí, que infanta a les planes

Rosella. (I ha nom més bonic que aquest?)
Fermes, ciclòpies agulles s’alcen amunt del cel.
Sense tocar-lo: com les hi hauria de caldre si, geloses,  embolcallen
L’Estel?

La terra s’aplana més, per a fer les agulles més altes.

I no és aire el que mou les espigues, no.
És l’alè de la bellesa..
Caminar sense pressa.
Esser part del paisatge, per una estona.
Com vé, i després s’envà, un miratge.


10 comentaris:

lluís ha dit...

Quina llum, quins colors, quina bellesa, quina exaltació!
Felicitats per ser paisatge i saber-ho transmetre així.

Pere de can Peret ha dit...

El poble de Marganell i el seu entorn son molt bonics. Estic content, que vingueu a descobrir indrets, pel Bages!
Una caminada que és un “clàssic” per als manresans i santjoanencs i que us recomano és seguir la riera de Rajadell des del Bosc del Suanya fins el gorg blau de la riera de Rajadell i si voleu caminar més, arribar a la font de la Girada...Bé hi ha més propostes però potser m’allargaria!
Gràcies per la descripció tant personal.

Albert ha dit...

Bé, bé, i bé!!!!!
sobretot m'agrada la segona, encara que potser avançant uns metres fins a situar les 4 roselles ben a primer terme... qui sap...
una abraçada

maria moncal ha dit...

Què poètic és la descripció d'aquest bonic i senzill recorregut acompanyat d'unes belles imatges!

Marta ha dit...

Així és com m'agrada fer excursions, com dius, amb comunió amb el paisatge, sense presses....

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Gràcies Lluís, per la teva generositat.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Pere, i tant que ens va agradar!
Demà mateix m'estudiaré amb cura els plànols del teu suggeriment, que t'agraeixo molt i ESPERO QUE NO SIGUI EL DARRER! Allarga't tot el que calgui! Moltes gràcies.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Albert, com se't nota l'ofici. En prenc bona nota. Gràcies.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Ai!, Maria, la poesia...ignorada dama...

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Ja és ben sabut, Marta, que les presses son males conselleres.