I la llum. La llum.
La llum que plou primavera.
Davalla un gris lluent de les parets de Montserrat,
un gris prenyat de tots els colors de l’arc de sant Martí, que infanta a les planes
Rosella. (I ha nom més bonic que aquest?)
Fermes, ciclòpies agulles s’alcen amunt del cel.
Sense tocar-lo: com les hi hauria de caldre si, geloses, embolcallen
L’Estel?
La terra s’aplana més, per a fer les agulles més altes.
I no és aire el que mou les espigues, no.
És l’alè de la bellesa..
Caminar sense pressa.
Esser part del paisatge, per una estona.
Com vé, i després s’envà, un miratge.
10 comentaris:
Quina llum, quins colors, quina bellesa, quina exaltació!
Felicitats per ser paisatge i saber-ho transmetre així.
El poble de Marganell i el seu entorn son molt bonics. Estic content, que vingueu a descobrir indrets, pel Bages!
Una caminada que és un “clàssic” per als manresans i santjoanencs i que us recomano és seguir la riera de Rajadell des del Bosc del Suanya fins el gorg blau de la riera de Rajadell i si voleu caminar més, arribar a la font de la Girada...Bé hi ha més propostes però potser m’allargaria!
Gràcies per la descripció tant personal.
Bé, bé, i bé!!!!!
sobretot m'agrada la segona, encara que potser avançant uns metres fins a situar les 4 roselles ben a primer terme... qui sap...
una abraçada
Què poètic és la descripció d'aquest bonic i senzill recorregut acompanyat d'unes belles imatges!
Així és com m'agrada fer excursions, com dius, amb comunió amb el paisatge, sense presses....
Gràcies Lluís, per la teva generositat.
Pere, i tant que ens va agradar!
Demà mateix m'estudiaré amb cura els plànols del teu suggeriment, que t'agraeixo molt i ESPERO QUE NO SIGUI EL DARRER! Allarga't tot el que calgui! Moltes gràcies.
Albert, com se't nota l'ofici. En prenc bona nota. Gràcies.
Ai!, Maria, la poesia...ignorada dama...
Ja és ben sabut, Marta, que les presses son males conselleres.
Publica un comentari a l'entrada