Al bell mig de la separació dels dos sentits de la carretera.
Ens hi aturem a discutir la jugada.
Si que ho sembla.
Però el que dius em fa dubtar. Potser és una varietat que no conec.
Vaja, si, jo diria que és un marfull.
Ah, que bé que viuen les plantes al Maresme!
Ben a prop de la riera, el camp de maduixeres.
Perfecte. Ordenat. Net.
Exemple de la bona feina. Ah, la bona feina!
Perspectiva.
La vall de Santa Susanna.
Torres de guaita.
Airoses.
Escapçades algunes. Ferides, no menys airoses.
Tornarem per l’ermita de la Mare de Deú de Gràcia, cap a Pineda.
Aturonada.
Cel de blau mariner. Blanc de blanc mariner.
Ones de mosaic sostenen la imatge.
Mar de cases dessota i als costats.
Davant, el mar.
Que s’estén lluny, molt lluny.
Fins allà on el mar esdevé la mar.
7 comentaris:
I que bones que són les maduixes agafades de la planta!!!!!
Benvolgut Pere, volia reconèixer la teva tasca i el teu bloc amb el Premi Liebster Bloc per un munt de raons:
http://sorrobloc.blogspot.com.es/2012/05/premi-liebster-blog-aquest-blog-ha.html
Moltes gràcies per existir !!!
Doncs ara que ho dius, Marta, els amos d'aquell camp te'n venen si els ho demanes. De fet un company en va comprar, però com que érem al començament de l'excursió a mi em va fer por que arribessin a casa en forma de melmelada, i no en vaig comprar. Això si, tots vam flairar la bossa de maduixes del company.
Home Salvador, no sé que dir de tanta amabilitat. Potser el que millor s'escau és simplement dir, Gràcies!
Una bonica sortida, per un lloc que tant sols n’he sentit a parlar.
Es ben curiosa aquesta ermita, amb el mosaic de decoració.
Quina perspectiva tan airosa les torres de guaita i el camp de maduixes ben arrenglerat!
gràcies per mostrar-nos-ho!
salutacions
Publica un comentari a l'entrada