dissabte, 8 de setembre de 2012

Una campana toca a Pinyeres.



Pinyeres va quedar abandonat  a meitat del segle passat.  L’escassetat d’aigua, fonamentalment,   ho va provocar.
Les cases, la majoria, estan enrunades, llevat d’algunes que els seus propietaris han volgut evitar que s’ensorressin, reparant la teulada i tancant bé les portes, la qual cosa no impedeix l’acció dels brètols.
A la part més alta s’hi manté l’església, dedicada al Salvador, i a prop,  un petit clos que, en apropar-s’hi, es veu que és el cementiri.

Hi he estat moltes vegades i sempre que som a la Terra Alta ens hi arribem. M’agrada.
I alhora em corprèn.

Pinyeres està embolcallada en el silenci dels pobles abandonats. Qui hagi estat en un poble abandonat sap com n’és d’especial el silenci allí.
A Pinyeres però, sembla que no s’hagi d’esvair del tot l’esperança d’un futur: potser un motoret a la llunyania et fa parar l’orella. 
Les vinyes, els camps d’ametllers, fan goig. Els conreus tenen la bellesa de la terra ben treballada.
Però és en va, és una entelèquia. Pinyeres, el poble, no té futur. Des de Batea, amb el cotxe es va a la vinya, al tros, sense cap dificultat. I tinc la impressió que aquells que no volen que el que fou casa seva s’acabi d’aterrar, estan, en certa manera, impedint que desaparegui el que fou una part de la seva vida.

Una part que reviu cada any, el diumenge més proper al 6 d’agost dia del Salvador, o de la transfiguració de Nostre Senyor, dia en que a l’església s’hi fa missa. Allí es troben alguns pinyerencs supervivents, alguns parents i, com nosaltres, algun foraster.
La missa esdevé una celebració en la intimitat.
Després, un petit refrigeri amb galetes i vi, i tot el reguitzell de records a les converses surt sense aturador.

I el més important: a Pinyeres torna a sonar la campana. La campana? Però si no n’hi ha, que els ulls del campanar son orbs!

No hi fa res. S’hi porta una campana que es posa al costat de la porta. La campana crida els fidels a missa. I en acabar, qualsevol pot fer de campaner afeccionat amb uns quan tocs maldestres. Després es tornarà a guardar la campana perquè l’any vinent, si Déu vol, torni a sonar.

9 comentaris:

Marta ha dit...

M'ha agradat el teu apunt. El tema de la campana és sensacional. Quantes generacions ho seguiran?

Salvador ha dit...

Potser que hi vagi jo també l'any que ve, ja que el 6 d'agost és el dia del meu sant Salvador, sempre l'he celebrat per la Transfiguració... ja veus quina casualitat...!!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Bona pregunta, Marta, bona pregunta. Com diu la cançó, recordes?: "...això, amic meu, tant sols ho sap el vent, escolta la resposta dins del vent".

Xiruquero-kumbaià ha dit...

De fet, Salvador, el nom és Església de la Transfiguració del Senyor, de Pinyeres. Tot i que se sol dir Sant Salvador de Pinyeres.

JERKOUT ha dit...

Fa anys que hi vui nar a Pinyeres, i no hi trobo mai el moment, gràcies per recordarme les faltes imperdonables

Eva ha dit...

M'ha agradat molt aquest apunt, i m'ha fet pensar.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

JERKOUT, en relació a Pinyeres jo tinc una altra falta imperdonable: passejant per allí al capvespre vaig deixar que arribés la nit, però hi va haver núvols. Em vaig prometre que hi tornaria una altra nit.
Essent com és una vall molt oberta, sense cap llum ni població propera, la Via Làctea segur que hi cau al damunt!
Ah, i a l'esplanada de l'església es pot triar perfectament entre bivac i tenda.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Ho celebro Eva. (Però vigila, que això de pensar a voltes és perillós, he, he...)

Eva ha dit...

No li ho digues a ningú! :)