dimarts, 25 de desembre del 2012

La mare em va despertar (1962)

Va ser exactament en aquestes hores que estic escrivint això. Gairebé minut per minut.

La mare em va despertar, riallera, i em va dir que mirés per la finestra: "mira, mira!"

La finestra del meu quarto donava al carrer que puja del carrer Major a la plaça de l'Església i em vaig fregar els ulls, talment em semblava que les lleganyes m'impedien de veure-hi bé. Però després de fregar-me els ulls aquella blancor seguia amagant el carrer, només la paret de la casa del davant tenia l'aspecte de sempre.
Mai havia vist tanta neu.
Ni a Núria. Ni a La Molina, que eren els llocs on vaig conèixer la neu per primera vegada, més enllà de veure-la a la llunyania, des de Santa Creu, quan el Montseny es guarnia amb el bell llençol alguns hiverns.

La Nit de Nadal, amb el pare i uns companys d'excursió havíem pujat, com en anys anteriors, a Missa del Gall a Santa Creu. Per la carretera vella, que és el camí normal, de quan les carreteres es deien així perquè eren el lloc del pas de carros, no perquè estigués el camí asfaltat. Era una nit plàcida i una de les poques -mai he estat un ocell de nit- en que sortia de casa.
A Santa Creu l'església, petita com és, era gairebé plena. Hi pujaven aleshores, a més de treballadors de la pedrera, algunes persones de masies encara habitades, algun "sis-cents" de Molins i de Sant Feliu i d'altres venien, en cotxe també, un parell o tres a tot estirar, des de Sarrià, doncs Santa Creu era i és, sufragània de Sant Vicenç de Sarrià. Es veia pel vestit els que eren de Sarrià, sobretot les dones.
No recordo bé si va ser aquella nit o una de més endavant que la nostra colla vam cantar unes nadales en el decurs de la Missa. Miro de recordar-m'en però no puc. El mateix em passa amb la colla d'"Els Blaus" de Sarrià, que havien vingut a peu i van cantar a la missa. Va ser aquella nit?

Després de la missa, en un cantó arrecerat  del darrere de l'església, els grans van encendre un foc i van torrar pa i coure unes botifarres que vam endrapar amb vi. Va ser el nostre ressopó. Aleshores sí, ho recordo bé, vam cantar les nadales tots plegats.
Terra damunt les brases i els joves una pixaradeta, un rera l'altre, per acabar d'apagar el que encara fumejava.
Vam baixar per la carretera de Sant Bartomeu, l'asfaltada, ara si, i que volta més, per anar paint el ressopó.
"Cony, jo diria que cauen flocs de neu...."
No feia gens de fred.
Tal vegada el bon vi va ajudar a no tenir fred...., però no, no en feia de fred...
En arribar a casa queien menys flocs de neu que baixant de Santa Creu, però en queien.

L'endemà la mare em va despertar.

11 comentaris:

Albert ha dit...

Suposo que el primer que vaig veure, seria el petit camp de futbol que tenia sota el balcó de la meva habitació, però no ho recordo. El primer que recordo, es caminar per una trinxera a la neu, o almenys aquella era la visió de un nen de 4 anys caminant pel pas que els adults havien obert per accedir al metro. Després a casa els avis, els meus tiets netejant l'accés a la porta de la casa, a cops de pala. I un d'ells, el mes jove, es va calçar els esquis de l'avi (era ebenista i se'ls havia fet ell mateix), i va fer unes baixades pel carrer Ibèria, que arrenca del nucli antic, i mes alt de Sants, on hi ha la església de Santa Maria (no recordo si després va marxar al carrer Balmes...).
Aquella nit, tots els cosins varem dormir, amb gran gresca per part nostra, a casa la "Yaya", i a l'endemà després del dinar de Sant Esteve, i amb molta menys neu al carrer, cada ovella al seu corral...
Bon Nadal!!!

Mercè Solé ha dit...

Bon nadal, Xiruquero!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Tanmateix a la teva edat, Albert, passar pel solc obert a la neu havia de ser passar entre muralles!
Si, per a tu també, bon Nadal!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Mercè!...Gràcies. Bon Nadal, igualment!

Marta ha dit...

Preciosa la descripció de la nit de Nadal del 62. Jo també recordo la sortida de missa de Gall al meu barri, al bell mig de la Plaça Joanic,i que el meu comentari innocent a la família va ser: Imagineu que ens quedéssim al mig de la plaça tota la nit i que demà ens trobéssin com ninots de neu (tot just queien uns flocs).Com sempre em passa, sóc una mica premonitòria. Uns fets que en parlarem als néts!

Santiago Delgado ha dit...

Hola, soy el del villancico montañero. Estamos en Murcia. El montañero que me llevó a su belén se llama Alejandro Romero Angles. Él te podrá decir dónde está el belén que motivó mi villancico. Le paso tu petición. Tienes todo el permiso del mundo para usarlo, añadiéndole siempre mi nombre como autor: Santiago Delgado. Un honor y un placer. ¡Feliç any nou!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

He, he, Marta, una mica premonitòria si que vas ser...
Als néts també els haurem d'explicar que amb el fred venien els penellons!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Muchas gracias Santiago, por tomarte la molestia y por tu permiso.
Feliç any nou también para ti!

Eva ha dit...

Quina nit de Nadal tan bonica... La neu de vegades és màgica.

Jo encara no havia nascut!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Hola E. Si tens curiositat i vas a www.btv.cat a la secció "A la Carta", trobaràs un Doc's "La nevada del 62".
Salutacions.

Eva ha dit...

Gràcies! Molt interessant!