dijous, 3 de gener del 2013

Acabar l'any a muntanya (el pessebre 2012 del CEM)

Si. Perquè el dia 30 vaig anar a veure el pessebre del CEM al Puigmadrona, que va ser causa de l'entrada anterior.
El diumenge obren unes hores l'esglesiola de la Mare de Déu de la Salut, antigament Santa Eulàlia de Madrona i després Sant Pere de Madrona. De manera que vaig poder entrar a contemplar aquest temple que m'és personalment tant proper i començar una petita oració per les persones d'aquella arrel del meu arbre genealògic que s'endinsa en aquella terra. Començar, perquè la noia que se'n cuidava aquell diumenge no s'en va adonar i va encetar una agradosa conversa.

Es molt coneguda l'ermita de la Mare de Déu de la Salut, no cal esmerçar-s'hi gaire doncs, però no em resisteixo, una vegades a més, a expressar la meva admiració per l'ermita en ella mateixa i pel lloc, cosa que no té mèrit quan se l'estima com jo l'estimo.


Un "secret" sí que us diré, ara que no ens sent ningú: si hi pugeu un dia de calor, no deixeu d'arrecerar-vos als contraforts del cantó nord, que gairebé mai en tot l'any hi arriba el sol.


Naturalment que això no val per a un 30 de desembre. D'aquest cantó mateix surt el corriol que puja dreturer al cim del Puigmadrona.
Ja fa anys (uff, molts), que la ubicació d'una torre de guaita anti focs va comportar l'obertura d'una pista per a accedir-hi els vehicles de servei, que talla el corriol a poca distància del cim. Així doncs, ara es pot pujar el corriol només fins a la pista, a menys que es vulgui fer una mica de grimpada al seu talús terrós, poc agradable de fer, per a seguir corriol ben bé fins al cim.

A dalt, el CEM, des que hi ha la dita torre i la pista, vam posar el pessebre a la més propera de les dues roques resultants de l'explanació. Les altres son les queden darrera mateix del vèrtex geodèsic. A les roques hi ha les fixacions fetes per acollir la base del pessebre, que és sempre la mateixa, damunt de la qual es posa el pessebre, aquest sí, cada any diferent, sia per nou, sia per arranjament d'un dels pessebres més antics.

Amb la visió del pessebre d'enguany i de com, apropant-s'hi, dona marc a Montserrat, m'abstrec dels de la bici, que passen sense fer-ne cabal, i dels correcaminos que tant bon punt han posat la mà, com aquell qui pren possessió, damunt el vèrtex geodèsic, tornen, gairebé sense aturar-se, corrents cap avall.

El pessebre d'enguany és senzill i bell -no em cansaré mai de repetir que només sé trobar bellesa en la senzillesa- la qual cosa no vol dir pas que no hagi comportat al seu autor una feina considerable.

Després de lliurar-me al plaer de guaitar el paisatge, de repassar els topalls llunyans que des d'allí s'albiren, de dir mentalment els noms de turons, dels llocs, dels pobles, i de dir-me a mi mateix "veus? és allà, en aquell ponent, que vam posar enguany el meu pessebre al Montcau d'Ordal, és aquella muntanya d'allà...", després d'això, agafo el llibre de registre i m'el miro tot cercant la darrera pàgina on deixaré, jo també, constància de la meva visita.
Però m'interromp la presència d'algú darrera meu: és un correcaminos que va fent saltironets i em diu, "si em permet, jo estic de seguida i vostè pot continuar llegint.."
Li permeto, dic, i li cedeixo  llibre i bolígraf. En un moment escriu "30-XII-2012. Pere."
M'ho torna i saltironant novament per a baixar les pedres, marxa corrent.

Cerco entre les pedres un lloc adient  per a seure amb un mínim de comoditat i escric:

El pessebre emmarca, llunyana,
la línia del Montserrat.
Senzill en aparença,
ens reclama lluny de tota temença,
car en ell, Jesús és nat.

                                                                                     Xiruquero-kumbaià
                                                                                     30 de desembre de 2012
                                                                                     (visca el CEM!)


4 comentaris:

Pere de can Peret ha dit...

Molt bonica aquesta esglesiola. És la bellesa de les obres austeres, com la del pessebre.
Per cert, he fet una mica el tafaner al Google perquè les inicials del CEM(Molins de Rei), també corresponen a un Centre Excursionista Montserrat que és a Manresa i d’altres CEM(Mura) CEM(Mollet)...així que segons on posis les inicials tindràs de precisar més..je, je,

Joan Antoni ha dit...

Tota aquesta entrada transmet malenconia, accentuada pel contrast entre l'inquiet "correcaminos" i el serè "xiruquero"
Bon any!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Caram, tens tota la raó Pere en això de les inicials!
No hi havia pensat. Gràcies, en prenc bona nota.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Ha d'haver-hi de tot en aquest món, Joan Antoni!