diumenge, 10 de febrer del 2013

Torrelavit



Pel que es veu al dibuix, al lloc on hi ha el bar-restaurant hi devia haver-hi anteriorment un forn de ceràmica, una bòbila. No li vaig preguntar a la mestressa perquè anava molt atrafegada atenent a la parròquia i, per altra banda, sembla prou evident.
Al davant hi ha un bon aparcament, que sempre és d'agrair.
I un detall de qualitat: al porxo de l'entrada, en un racó, un pessebre com els de casa. Encara hi era i és que, de fet, no havia arribat la Candelera. Clar senyal de quina mena de gent porta el bar.
La mestressa ens va apariar de seguida un parell de taules. Al costat nostre, una altra taula, força llarga, era ocupada per una colla de jubilats que estaven fent un esmorzar de forquilla. Veient sortir els plats de la cuina no va ser gens difícil decidir que l'entrepà que portava seria per sopar, de manera que ni va sortir de la motxilla. Serà unes salsitxes a la brasa i unes llesques de pa amb tomàquet, gràcies. I vi, com els altres.

El cafè a fora, amb un solet agradós, doncs la terrassa és de cara migdia si fa no fa. Bon cafè.
Faig el primer xarrup, curt, molt curt, només per a tastar i veure quina serà la quantitat de sucre escaient, que s'ha de vigilar que el sucre no "mati" el cafè, com jo dic.
Amb el regust un pèl amarg als llavis és el moment d'encendre el cigarret. N'hi haurà prou amb un pensament de sucre i a remenar lentament a prop del nas per a fruir el perfum calent. 
Llepada de cullera i el primer xarrup a punt.

En aquesta excursió de Cargolets per Torrelavit, anirem primer a veure Santa Maria de Lavit, per fora. 
Fa un dia excel·lent, lluminós, només fresquet, que segur que farà ben agradosa la passejada. Encert doncs en triar aquest racó del Penedès i deixar per a més endavant el recorregut que teníem previst per Osona on, segur, hi fa més fred.

Prou crida l'atenció el campanar de Santa Maria, en forma d'hexàgon irregular resultant de la transformació de l'anterior campanar de cadireta en campanar de torre. Una persona amb la que parlem no ens sap donar raó del perquè d'aquesta forma, però si que ens explica l'anècdota que l'àngel blanc de la façana de la porta és fet fa uns pocs anys i que l'escultora va  fer servir de model  una model -i valgui la repetició- catalana, prou coneguda dels amants del glamour.

Als pobles petits, en hora semblant d'un dijous feiner qualsevol, tothom és per feina. I els carrers solen ser buits, com avui. Així, en passar em dona la sensació d'entrar a casa d'un altre sense trucar. Amb impunitat, com passant de puntetes, vas veient i xafardejant...que si aquella eixida, que si la façana té el regust ben noucentista....
Ara anem a veure el petit Pont de les Escoles.

Des del pont es veu força bé, per la part dels absis, Sant Marçal de Terrassola, que visitarem a continuació. 
Sant Marçal és d'una bellesa i senzillesa de línies corprenedora.
Després, en tornar, la visitarem per dintre, doncs una senyora ens indica que podem veure-la i qui en té la clau.

Ara baixarem al Riu de Bitlles a passejar-hi, doncs la informació que tinc diu que el bosc de ribera és ben interessant.
I puc afirmar que la informació és correcta.


Ara només queda anar a veure la refeta creu de terme. Bon lloc per a fer-hi la poma mentre gaudim del paisatge d'aquest tros de Penedès de cara a Montserrat.

També dinarem al "Forn d'en Pep". Bé a l'hora d'esmorzar i bé a l'hora de dinar.

Els Cargolets quedem ben satisfets de la plàcida i gens cansada excursió d'avui, per un altre paratge que no coneixíem. 





12 comentaris:

Eva ha dit...

Aquests relats d'excursions sempre donen ganes d'anar-hi...

M. Antònia ha dit...

Bonic relat per una bona excursió.

Pere de can Peret ha dit...

Una bonica descoberta. Certament que ben a prop, tenim una pila d’indrets amb el seu encant. Tant sols cal, tindre la capacitat d’observació, que a vegades tinc una mica esquifida....buff!

Marta ha dit...

Pere, no sempre els indrets llunyants són més bonics que els propers. Cal saber-los descobrir!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Sí que és veritat E, en general els relats d'excursions a mi també em donen ganes d'anar-hi. I a voltes hi vaig!
Però només a voltes, que hi ha llocs molt llunyans...

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Gràcies M.Antònia. Espero la teva propera notícia d'excursió pel baix Gaià o Tarragonès.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Pere, una cosa és ben certa: els llocs interessants no ens els acabarem pas!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Marta, a voltes no és tant qüestió de saber-los descobrir com de que vingui de gust fer-ho.

Salvador ha dit...

Veig que darrerament parles sovint dels "cargolets" i jo no m'he enterat ben bé de què va la cosa?.

Heu format un nou grup per a fer sortides a ritme dels cargols?, o què...

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Salvador: http://bit.ly/YfgQs3

Eulàlia ha dit...

Voldria remarcar que l'escultura de la façana de l'església de Santa Maria no és pas un àngel, sinó l'Assumpta (és a dir una imatge de la Mare de Déu poc habitual, ascendint al Cel).

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Gràcies Eulàlia, per la correcció. Ho faré saber als meus companys.