dimecres, 28 de maig de 2014

Pels cingles i la balma de Can Solà

Bloc de Motxilla del dijous 22 de maig de 2014
En certa manera recorda les torres i guaites medievals, i més antigues, que en llocs enlairats vigilaven els passos propers. L'Hotel del Bruc sembla vigilar el pas de l'autovia de Lleida en aquesta fotografia presa en el decurs de l'excursió. 
Em vaig haver d'arrecerar una mica per a fer el cafè i el cigarret després d'esmorzar a la terrassa de l'hotel del Bruc. Bufava de direcció més o menys aponentada i era fresquet, el que feia que, malgrat que encara hi havia molts núvols, el matí fos clar. M'agrada l'hotel del Bruc. És ample, còmode, s'hi menja bé a preu raonable i és un lloc perfecte de partida per a fer excursions a Montserrat pel cantó de Can Massana i les Agulles, a més d'altres espais.

Com ara l'excursió que hem fet avui, cap a la Balma del Solà i les seves cingleres.

Agafant la carretera del coll del Bruc, passada la urbanització "Montserrat Park", hem deixat el cotxe a l'entrada del camí, a tocar de Can Ventura i a les envistes de Can Solà. 
En Jaume -hem estat ell, la Núria, la Mª Carme i jo- ens ha recordat que les previsions eren que s'obrís força el cel cap al migdia. Millor, perquè el sol ja és calent i de seguida fa calor.

Havia preparat la excursió de manera que passéssim per damunt dels cingles, per a baixar posteriorment a la balma i, voltant a mitja alçada, recuperéssim el camí d'anada a poca distància de Can Solà.
El primer tros el camí és clar, potser perquè en aquella zona hi ha unes arneres, que un cartell de "perill: abelles" s'encarrega de prevenir. Passades les arnes però, el camí vora cingle es converteix en corriol i poc després queda perdut. No era pas qüestió, estant arran de cingle, d'entossudir-se en seguir el corriol perfectament marcat en els mapes. De manera que ens enfilem a un camp d'ordi -crec que era ordi- un parell de metres més amunt i seguim pel costat del camp en la direcció desitjada.
Fa un dia lluminós, els núvol espessos es baten en retirada cap al cantó de Montserrat i els colors son ara nítids, un goig.
Passem pel punt en que som just al damunt d'on hi ha la balma i arribem al vèrtex de la bé baixa que formen les dues cingleres tot creant el pas adient al Torrent de la Balma.
Arribats a l'altre cantó, el camí comença a baixar una mica per a situar-se a mitja alçada i girar en direcció contrària a la que veníem. Correcte, és el previst.
Els cingles queden ara amunt, mentre el corriol va planejant i resseguint el perímetre. És clar que ben poca gent passa per aquí, doncs novament s'aprecia que el corriol va en retrocés de conservació.
Segons previst, per a no perdre alçada, ara toca desviar-se per un altre corriol, però al cap de deu minuts hem de desistir, just en arribar a l'escorrentia d'un petit torrent on la vegetació ja se l'ha "menjat", i l'abundós i espès sotabosc desaconsella entossudir-se en avançar com sigui.
De manera que retrocedim i seguim pel que veníem, que farà que perdem alçada que després haurem de recuperar en apropar-nos a la balma.
La balma de Can Solà és, senzillament, impressionant. Té encara restes del que va ser un habitacle, probablement aixopluc de pastors. Diuen també refugi de carlins...
Venint del sol del camí sembla talment que s'entri a un altre món. Un món en permanent dialèctica amb l'exterior, en oposició. Aquí la roca ha dit, ben clar, que aquest és el seu reialme.
I que n'és de difícil, quan no s'és un expert, de retratar dos contrastos de llum tant radicals!


Retornem pel corriol que surt en direcció contrària al que veníem, aquest sí, ben fressat, demostra a les veres que és per ell que la majoria dels visitants deuen accedir a la balma.
El corriol va a sortir a un camí més ample, just a tocar del tros de muntanya per un passa el túnel del Bruc.
Poc després, ara ja sense contrallum a les muntanyes de Montserrat com a l'anada, som a les envistes properes de can Solà.
Tornem a dinar a l'hotel.

8 comentaris:

maria moncal ha dit...

Bona passejada fins a aquesta magnífica Balma amb restes de construcció i pedres que ens parlen de la gent que hi ha fet cap.
M'agrada la fotografia de Montserrat traient el cap, integrada en el primer pla del paisatge.

Gatsaule ha dit...

No hi havia escaladors a la bauma? Els dies de pluja s'omnple de gent fanàtica per enfilar-se per on sigui!! És un bon lloc per practicar l'escalada de sostres, jo hi he anat algun cop.

Ramon ha dit...

Espectacular la Balma i magnífics els paisatges que us van envoltar fins arribar-hi.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Maria, dins de la balma em va venir al cap la imatge d'uns pastors aixoplugant el ramat, mentre a fora tronava. Hi deuen ressonar els trons?

Xiruquero-kumbaià ha dit...

No Gatsaule, no hi havia escaladors.
Ni em vaig fixar que hi hagués cap equipament a la roca.
Ara que, vist el sostre de la balma, després d'una bona pràctica allí ja es deu poder anar a la Cadireta d'Agulles, oi?

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Sí, Ramon, i aquests dies de primavera esclatant en magnifiquen la bellesa.

Pere de can Peret ha dit...

Un bonic lloc, ben arrecerat. No sembla que sigui tant gran, fins que no hi ets a dins.

Eva ha dit...

Val la pena d'anar-hi, quina balma!