dilluns, 12 d’octubre del 2015

Ens retorna la mar

29 de sembre de 2015

Setembre esgota els comptes del seu rosari amb sentor de llevant arrauxat.

La cadira de guaita del qui vetllava, és retirada pels serveis municipals.

S'acaba la temporada de platja, del sol rabent, dels cossos lliurats a la mandra i el bany.
Setembre esgota els comptes del seu rosari.

A tall de vaixell, el restaurant queda avarat al dic sec de la tardor.

Arriba el temps de gaudir de la mar propera.
De la platja nua.
Dels reflexes del sol més baix.

Arriba el temps d'anar per la sorra ben calçat.
I d'anar trobant aquelles petxines, que ressonen a l'orella la remor de la mar.

I el temps del darrer cafè sense altres sons que els de les ones.

L'estiu se'n ha anat de la platja. La tardor ens retorna la mar.



5 comentaris:

Eva ha dit...

Mira que m'agrada la mar a l'estiu... Però a la tardor i a l'hivern encara m'agrada més!

Lectoracorrent ha dit...

Arriba el temps en què més m'agrada contemplar la mar, passejar veient la platja sense gent, seure en un cafè prop del mar... Aquell aire melangiós de la tardor marinera és molt agradable.

Gatsaule ha dit...

No la tanquis abans d'hora, la temporada de platja, que encara ahir s'hi estava de conya! A Vilanova diuen que fins la fira de novembre, l'estiu no mor.

Joan Antoni ha dit...

Els grisos tons malenconiosos d'una estació que s'acaba i una altra que s'inicia. Un altre ritme que s'insinua.

Marta ha dit...

A partir d'ara és quan la platja la fem nostra! Benvinguda la tardor!