dimecres, 17 d’agost de 2016

Una fotografia be pot valdre un "post"

I aquesta m'agrada especialment.
Unes més que d'altres, les fotografies solen parlar per elles mateixes, el que fa que vistes per qualsevol  s'"expliquin", sense haver-hi d'afegir gaire més. 
Després queden a mercè del qui les veu, les fotografies, les pintures, les imatges en general, i surtiran, o no, tot depenent dels "visualitzadors", matisos i sensacions. però en essència la imarge ha dit.

Diu aquesta fotografia de la meva dona, que anem caminant,  un matrimoni amic i jo mateix..
Hi afegeixo que és tornant de veure el Toll del Vidre, als Ports d'Arnes.

Heus aquí el substantiu. Els possibles qualificatius, àlies matisos, quedin per a l'amable espectador.
Veient la fotografia, una i altra vegada, se m'en ofereixen uns quants.

4 comentaris:

M. Antònia ha dit...

Em sembla bonica i em diu que sempre hem de fer camí, deixar enrera el què hem fet, bo o dolent, i sempre endevant. Cada pas és una nova experiència i una nova conquesta, també. Una abraçada a tu i a la "parenta"

Xiruquero-kumbaià ha dit...

De part teva li he donat. Gràcies M.Antònia!

Gatsaule ha dit...

A mi em genera una sensació molt gran de calma i tranquil·litat, però no et sabria dir perquè. Podries posar-la sota de l'epígraf que tens de l'esport..., s'hi escau d'allò més!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

A mi aquesta imatge, Gatsaule, a més de calma i tranquil·litat, em suggereix l'esforç de la pujada. O potser la imatge no ho suggereix, però en tinc el record i això em traeix.