I aquesta m'agrada especialment.
Unes més que d'altres, les fotografies solen parlar per elles mateixes, el que fa que vistes per qualsevol s'"expliquin", sense haver-hi d'afegir gaire més.
Després queden a mercè del qui les veu, les fotografies, les pintures, les imatges en general, i surtiran, o no, tot depenent dels "visualitzadors", matisos i sensacions. però en essència la imarge ha dit.
Diu aquesta fotografia de la meva dona, que anem caminant, un matrimoni amic i jo mateix..
Hi afegeixo que és tornant de veure el Toll del Vidre, als Ports d'Arnes.
Heus aquí el substantiu. Els possibles qualificatius, àlies matisos, quedin per a l'amable espectador.
Veient la fotografia, una i altra vegada, se m'en ofereixen uns quants.
4 comentaris:
Em sembla bonica i em diu que sempre hem de fer camí, deixar enrera el què hem fet, bo o dolent, i sempre endevant. Cada pas és una nova experiència i una nova conquesta, també. Una abraçada a tu i a la "parenta"
De part teva li he donat. Gràcies M.Antònia!
A mi em genera una sensació molt gran de calma i tranquil·litat, però no et sabria dir perquè. Podries posar-la sota de l'epígraf que tens de l'esport..., s'hi escau d'allò més!
A mi aquesta imatge, Gatsaule, a més de calma i tranquil·litat, em suggereix l'esforç de la pujada. O potser la imatge no ho suggereix, però en tinc el record i això em traeix.
Publica un comentari a l'entrada