dijous, 6 d’octubre de 2016

Soliloqui per a una no excursió

Vet-ho aquí. Que com més va, més l'encerten en les prediccions els meteoròlegs. Suposo que les millores tecnològiques i científiques en aquest camp, com en d'altres, ajuda a minimitzar el marge d'error.
Per be que Catalunya no és Holanda, per exemple, i que la predicció aquí és més complexa atesa la nostra orografia i d'altres particularitats, segons ens expliquen.

Per cert que enguany estan posant de moda, els explicadors televisius del temps, un "estiuet de Sant Miquel" que no sé pas d'on l'han tret. És la primera vegada que ho sento dir i em sembla una bajanada, perquè un estiuet es dona quan es retorna a uns dies de bonança després d'un període -més aviat curt- de fresqueta. Com passa a l'estiuet de Sant Martí, l'únic estiuet existent fins ara. I aquest sí, aquest l'he sentit anomenar des de nano.
n
Segurament serà com l'invent de la "temperatura de xafogor" que, finalment sembla que retorna al viarany de sempre: la temperatura de sensació. Ara que, perquè no podem tenir un altre estiuet que el de Sant Martí?, "que no hi tenim dret nosaltres?" com solen dir les contemporànies esquerres irredemptes exigint que el manà caigui damunt d'ells, el poble escollit, en versió laica.

Fins ara teníem el costum, quan la previsió del temps no era favorable, d'anar igualment al lloc de trobada a punt de fer l'excursió, de manera que si tanmateix plovia, doncs a esmorzar plegats i cap a casa. I si no, doncs a fer l'excursió.
Ah, però ara, a més de les previsions meteorològiques tenim les "previsions corporals", un "privilegi" de l'edat que per via d'ossos, carcanades, etc., avisa que la cosa està moguda. I no falla, creieu-me que no falla.

Dimarts passat vam quedar per a avui dijous, de fer una sortida dels Cargolets, tot i que les previsions ja alertaven que la cosa no aniria fina, les previsions meteorològiques i les corporals. Però per allò de la inèrcia de les coses ja ens estàvem preparant cadascú a casa seva per anar al punt de trobada quan ha esclatat el gran xàfec.

Telèfons i apa, a guardar novament les coses que "un altre dia serà, germà".

Tal vegada ens hauríem de refiar més d'ossos i meteoròlegs i canviar el costum que, sens dubte, fins fa un temps, era prou encertat.

Al menys, que d'aquest trencament de temps, d'aquest fatxendós xàfec tardorenc, en puguem treure una treva per a les nostres frontisses i demés mecanismes.
Amén

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Bon dia Pere, em sap greu que us hagueu hagut de tornar cap a casa, mès ben dit ja no heu sortit per què els trons i llampecs que han caigut us han fet tornar enrera, estava clar que jo no venia i el temps us ha fet una mala jugada per què la próxima vegada pugui venit jo.
NÚRIA

Marta ha dit...

Ha,ha,ha! tens raó, ara els ossos ens avisen però avui els trons ens han despertat i suposo que heu hagut de fer marxa enrera! A mi que no em treguin l'estiuet de Sant Martí, ah, ara els Sants no se celebren però se'n recorden per nomenar-los per atribuir-los estiuets, que hi farem :)

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Vaja, vaja, Núria, així que ens vas llençar un malefici, eh?

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Ai Marta, les que haurem de sentir encara! Si Déu vol, és clar.