De les quatre estacions de l'any n'hi ha dues que, en general, ens criden més poderosament l'atenció: la primavera i la tardor. Son les estacions dels canvis més evidents.
Sí, son els canvis els que ens reclamen l'atenció i no una certa monotonia.
La primavera és el jovent, l'esclat de la vida després de la grisor hivernal, amb un primer color dominant, arrauxat, el verd que tot ho omple.
El verd, color que un molt bon paisatgista em deia un dia que no existia, que els tubs de verd s'haurien de treure de la paleta. I treballar amb les barreges dels grocs que blavegen i els blaus que groguegen. Recordo el dia que m'ho va dir, quan jo lluitava en l'intent infructuós de matisar la gran taca de verds en què s'havia convertit el quadre que pintava.
Deixem per a l'estiu l'edat adulta i per a l'hivern, la vellesa.
La tardor, en canvi, és la maduresa. Els matisos. Els colors més càlids que moderen el verd del substrat i, sovint, als boscos de fulla caduca, amaguen.
A l'espai de la riera de Rajadell, que combina bé els arbres de fulla perenne i els de caduca, les taques més càlides semblen estar repartides a consciència, com cercant un equilibri engrescador.
Uns amics manresans, bons coneixedors de l'espai, van tenir la gentilesa de fer-nos-hi de guies a quatre companys "cargolets", tot suportant amb estoïcisme la lentitud del pas i les freqüents aturades a la recerca d'algun rovelló. La qual cosa és ben d'agrair. I agraïm.
Al Gorg Blau
Malgrat que el matí va ser gris, que moltes estones vam haver d'obrir els paraigües a una pluja fina, moderada, la llum va tenir prou consistència com per a mostrar-nos un espai de gran bellesa, que bé ens reclama una segona visita.
Vam fer una volta circular, sortint i arribant del bosc del Suanya. I vam passar pel Gorg Blau.
Aquestes dades son suficients -no poso el recorregut- per a gaudir de l'estudi de la cartografia a qui desitgi conèixer aquells paratges.
16 comentaris:
A mi també m'agrada més la tardor que l'hivern. Però després tot té el seu encant, i el bonic és gaudir-ho (de manera diferent, clar).
Les fotos són molt boniques. Ja enyorava alguna excursió més al teu bloc! :)
La tardor té una llum que no tindrà mai la primavera i de colors no queda curta.
M'agrada veure que es poden fer excursions magnífiques sense haver de pujar grans cims.
Jo també sóc cargoleta. També m'agrada d'anar gaudint pas a pas. Bolets però no en trobo mai!
És molt bonica la riera de Rajadell. Llàstima del dia plujós, encara que també té el seu encant.
Els dies plujosos de tardor són molt bonics i evocadors, em va encantar la passejada.
jo que sóc daltònic, puc corroborar que els verds no els distingeixo mai, ho tiren a gris blau, o bé marronosos, o bé groguets. Massa complicat per estos dies de tardor, on és millor només disfrutar, que de ben segur ho heu fet!! salut!!!
Hola E. Gràcies. Com és la tardor per aquí on ets tu?
Esparver, a grans cims -i mitjans i baixos- es poden fer magnífiques excursions, com es poden fer a planes, valls i gairebé tot arreu. Tot va relacionat amb l'actitud excursionista de cadascú.
Ah, Marta, doncs si també ets cargoleta potser un dia ens trobarem rosegant la mateixa fulla!
Pere, el dia plujós, que no ens va pas privar de res, va ser un element tardorenc més. Hores d'ara no sé ben bé si nosaltres ens vam adaptar al temps o va ser el temps que ens va obsequiar a nosaltres.
I jo que me'n alegro Júlia. Jo també m'ho vaig passar molt i molt bé.
JERKOUT, també tinc entès que els daltònics teniu una especial capacitat per a captar els volums, cosa importantíssima per als paisatgistes. A l'excursió, de tant en tant mirava de copsar els volums dels arbres que quedaven esmorteïts.
Ací en tens un tastet!
http://unpuntaldhercules.blogspot.com/2012/11/pels-voltants-de-mulay-abdelssalam.html
Eva
no en sabia res d'això dels volums, mercés... i molt d'acord en que és la nostra actitud el que fa grans o petits els recorreguts, independentment de la llargada o la dificultat d'estos.
Ací en tens un altre tastet, de diumenge passat:
http://unpuntaldhercules.blogspot.com/2012/11/jbel-bouhachem_27.html
Eva
Aquests dies de fred intens, pensava en que quan arriba la tardor sempre agraeixo el fet de tenir la sort de viure en un país de clima mediterrani i poder gaudir del pas de les estacions, dels canvis de colors, de llum, de temperatura... Un luxe que molts cops no sabem apreciar!
Publica un comentari a l'entrada