"El 12.01.2013 hem trobat el pessebre del Montcau destrossat i els fulls de notes escampats pel vent. Hem recollit el que hem pogut. Es una pena."
Avui els he respost:
"Gràcies amics per fer-me saber la mala notícia mitjançant comentari a l’entrada del bloc.
Tanmateix una verdadera pena. Dissortadament no és la primera vegada.
Precisament demà dijous teníem previst d’anar a recollir-lo.
Pel que dieu entenc que només heu pogut recollir-ne trossos. Per la senzillesa del pessebre doncs, no cal pensar en cap restauració i sí, en canvi, en fer-ne, com faré, un nou pessebre per a la propera vegada, si Déu vol.
El que sí que us agrairia, si no fos massa molèstia, és que em féssiu arribar alguna fotografia dels trossos del pessebre i d’aquells fulls del bloc de notes on s’hagi escrit alguna cosa més que el nom i la data.
Espero, al menys, que els brètols no hagin fet atenció al pessebre de figuretes de plastilina que hi havia al piló de pedres del cim, que semblava fet per mans infantils.
Gràcies novament i salutacions."
11 comentaris:
Em sap greu!
Eva
Gràcies E. què hi farem...
Mira, en aquest mon hi ha un grapat d’amargats (no gaires), però que estan escampats per la capa de la terra. Heus ací, que deixen el seu rastre de frustració i penúria personal.
El pessebre del Collbaix a prop de Manresa també el van destrossar.
Sap molt greu, però penso que cal continuar!
ànims!!! que quatre....(insult greu), no ens prenguin la il.lusió!!
No entenc que algú pugui anar a la muntanya i sigui tant irrespectuós. Que vagin a la selva i pugin als arbres !!! que és el lloc on millor estan.
El comentari eliminat era per a un altre bloc i l'havia posat al meu.
Sens dubte Pere, que cal continuar.
I per què no, el Nadal que ve, fer una visita al pessebre de Collbaix?
Ho proposaré als cargolets.
Gràcies JERKOUT. No, quan ens l'han fet malbé, quan ens l'han pres, mai han aconseguit que perdéssim la il·lusió. Ara tampoc, només faltaria!.
Joan Antoni, encara que sembli estrany, la grandesa de la democràcia també atorga dret a vot a aquests simis. I tants d'altres. Per bé que no s'ho mereixin.
no tinc paraules tan sols dir que no m'ho puc creure i que em sap molt greu!
Publica un comentari a l'entrada