diumenge, 5 de desembre de 2021

Portaran el Pessebre

M'arriba pel correu electrònic que diumenge vinent s'anirà a portar el Pessebre al Puigmadrona, com, suposo, altres entitats el pujaran a tants altres llocs.
El rebo amb una sensació agredolça, per l'agror de la personal renúncia permanent i pel goig moderat de constatar que encara es pugen pessebres a muntanya. Ni que sigui embolcallant-los en una "festa d'hivern". Tant se val.

Una sensació que de ben segur comparteixo amb d'altres supervivents de la nostra generació, tot desitjant que siguin les més possibles les excepcions que permetin que alguns puguin encara anar-hi, ni que sigui fent la aproximació màxima possible en cotxe. 

A la pujada del Pessebre uns hi aniran perquè els fa gràcia saber que ja hi anaven els avis i els pares i és una activitat tradicional. La majoria perquè és una activitat més de l'entitat, la qual cosa no és gens menyspreable.

Em ve de gust pensar que serà un matí bonic, amb aquesta llum especial i melangiosa de finals de tardor, que es caminarà bé amb la fresqueta i que hi haurà molts que voldran fer el relleu i portar el Pessebre un estona. I que, com sempre, hi haurà també aquell que es despista de la colla perquè ha sortit del camí quan li ha semblat veure uns bolets a l'alzinar.

Potser mitja dotzena cantaran les nadales de memòria mentre els altres es miraran el paper i seguiran com puguin la tonada. Mentrestant, al fons, Montserrat portarà el barret de boira damunt Sant Geroni, com sol passar en aquestes dates i, fins i tot, potser s'hi afegeixi una mica més de boira a la Mola de Sant Llorenç.

"Que bonic ha quedat el Pessebre! Qui l'ha fet?"
I a signar al llibre. Si us plau, ni que sigui fent un esforç, que algú hi posi un petit poema!

Si el destí és bonhomiós, no hi passarà cap bicicleta.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Quines bones estones hem passat en aquestes excussions al portar el pessebre a muntanya. Malauradament, ens ha tocat ja l'hora de la retirada per aquestes ecxcurssions i per totes, però és bonic recordar-ho.Gràcies Pere.

Marta ha dit...

Passava per aquí i m'ha agradat el que dius. Feia temps que no feia comentaris, avui has aconseguit que en fes un i enriquir-me amb els records dels pessebres a muntanya. És bonic saber que segueixen les tradicions. Gràcies

M. Antònia ha dit...

Quant de temps sense entrar al teu blog i al meu! Tu sempre segueixes escrivint,. I pintant?
Avui he vist el comentari al meu blog, no l'havia vist, gràcies. Records! I fins la propera