L'espectacle de mar revoltada. Gregalada o llevantada, com avui.
Un espectacle que poques vegades em perdo. M'impressiona. I sempre m'obre interrogants que no sé tancar. Ni em cal, potser.
No hi vull anar amb autobús, que podria fer-ho. Voldria anar-lo a veure a peu i anar olorant la sentor de mar a mida que m'hi acosto. M'estimo més agafar les altre cames, la meva burreta. Dins de la meva burreta sóc més lliure, per exemple, de baixar una mica la finestra. Estar al cotxe és molt semblant a estar a casa teva.
El Passeig Marítim està relativament concorregut al migdia d'avui; molts badocs com jo, majoritàriament homes, alguna parella de turistes, però molt d'espai lliure per a fruir del vent i la mar.
I del vol del gavià.
3 comentaris:
Sempre és el mar o el cel, i també mar i cel, que ens fa sentir la força de la natura i la nostra petitesa dintre d'ella. Post que signaria qualsevol dels nostres impressionistes.
Per cert, les filmacions en horitzontal, sempre són més reeixides i recomanades. Espero no us ho prengueu malament, milloren els posts.
Tota la raó Joan Antoni! No hi havia pensat. Moltes gràcies!
Publica un comentari a l'entrada