Cal aprofitar les hores matineres si es vol fer un passeig per les muntanyes en aquests dies de calor i en aquestes contrades de la Terra Alta. Així doncs, entrepans a punt i sortir doreta.
El matí s’ha llevat prou clar i no és encara hora de calitxes. El garbí fresqueja dalt de la Punta Alta de la serra de Pàndols, més coneguda ara com a Cota 705 degut al monument a les víctimes de la batalla de l’Ebre i l’anomenada “Ruta de la Pau” (sóc incapaç d’entendre per quins set sous s’anomena així una ruta que, punt per punt, assenyala els llocs on es produïren els fets bèlics més cruents, més sagnants).
Els Ports i la muntanya de Santa Bàrbara, des de Pàndols
Al bosc encara hi ha molts pins aterrats per la gran ventada de l’hivern passat. Posa la pell de gallina veure la quantitat de combustible sec que hi ha al bosc. Dalt, a prop del monument, una torre de guaita d’incendis. I segueix el garbí amb alenades moderades.
D’allí on hem deixat el cotxe surt un corriol que, cap a llevant –més o menys- ens porta a l’ermita de Santa Magdalena, un lloc deliciós, també enlairat on a més de l’ermita hi ha una àrea de lleure. El corriol és curt, però una delícia que gairebé fa venir ganes de donar el “bon dia” a l’eixerit i solitari margalló. El lloc, en aquesta hora està solitari i gaudim de la vista del cantó de la Mola d’Irto i la Serra de Cavalls.
L’ermita pertany al terme del Pinell de Brai i, lògicament, és tancada. Destruïda durant aquell conflicte va ser refeta els anys cinquanta. Actualment fa molt de goig.
A cantó i cantó hi ha dues petites naus obertes que tenen, cadascuna, un llar de foc i uns bancs de pedra. Lloc adient per a passar-hi la nit en cas d’emergència que nosaltres fem servir per a menjar-nos els entrepans, ben asseguts al banc i arrecerats del vent.
Ara el vent encalma. Quan anem tornant cap al cotxe, s’instal·la al bosc aquella sentor de pinassa calenta que, essent agradable, recorda el perill del bosc a l’estiu.
