dimecres, 2 de maig de 2018

Per Darrera es Freu de l’Illa



Des de sa Platja, a Tossa. Just darrera la Llosa d’en Bou, p’es Freu de l’Illa, entre aquesta i la Mar Menuda.
El miracle de cada dia, a tot arreu, aquí té avui regust de salabror humida que la mar llança, amb frescal potent de matinada, com advertiment a l’espectador que cal romandre respectuós envers el moment màgic del naixement.

Tènues llums, com primíssims tels de ceba, han anat anunciant amb colors de taronja l’arribada del color més intens, del disc que no es deixa mirar fit a fit. De l’amo. De l’amo de la vida.
Moment màgic que la remor d’una mar en calma només embolcalla, que no entorpeix, seguida del crit de les gavines que, sorolloses, abandonen el llit nocturn de la platja, sembla que festejant el nou dia. 


El cercle de la nit s’ha tancat donant a llum -mai tant ben dit- al cercle del dia. Tot son cercles, tanmateix, que la línia recta no existeix, per molt que, mentidera, la ratlla de l’horitzó ens ho vulgui fer creure.

4 comentaris:

Peredecanperet ha dit...

Un moment ben bonic i poètic, aquest esclat de la sortida de sol. Una foto preciosa! Salutacions!

Marta ha dit...

Fantàstica la poesia. M'has fet gaudir. Gràcies Pere

JERKOUT ha dit...

Brillant i suggerent!!! S'agraeix que estigui en forma. Salut!!!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Sou molt amables..
Gràcies!