Per Darrera es Freu de l’Illa

Des de sa Platja, a Tossa. Just darrera la Llosa d’en Bou, p’es Freu de l’Illa, entre aquesta i la Mar Menuda.

El miracle de cada dia, a tot arreu, aquí té avui regust de salabror humida que la mar llança, amb frescal potent de matinada, com advertiment a l’espectador que cal romandre respectuós envers el moment màgic del naixement.

Tènues llums, com primíssims tels de ceba, han anat anunciant amb colors de taronja l’arribada del color més intens, del disc que no es deixa mirar fit a fit. De l’amo. De l’amo de la vida.

Moment màgic que la remor d’una mar en calma només embolcalla, que no entorpeix, seguida del crit de les gavines que, sorolloses, abandonen el llit nocturn de la platja, sembla que festejant el nou dia. 

El cercle de la nit s’ha tancat donant a llum -mai tant ben dit- al cercle del dia. Tot son cercles, tanmateix, que la línia recta no existeix, per molt que, mentidera, la ratlla de l’horitzó ens ho vulgui fer creure.