Des de sa Platja, a Tossa. Just darrera la Llosa d’en Bou, p’es
Freu de l’Illa, entre aquesta i la Mar Menuda.
El miracle de cada dia, a tot arreu, aquí té avui regust de
salabror humida que la mar llança, amb frescal potent de matinada, com
advertiment a l’espectador que cal romandre respectuós envers el moment màgic
del naixement.
Tènues llums, com primíssims tels de ceba, han anat
anunciant amb colors de taronja l’arribada del color més intens, del disc que
no es deixa mirar fit a fit. De l’amo. De l’amo de la vida.
Moment màgic que la remor d’una mar en calma només
embolcalla, que no entorpeix, seguida del crit de les gavines que, sorolloses,
abandonen el llit nocturn de la platja, sembla que festejant el nou dia.
El cercle de la nit s’ha tancat donant a llum -mai tant ben
dit- al cercle del dia. Tot son cercles, tanmateix, que la línia recta no
existeix, per molt que, mentidera, la ratlla de l’horitzó ens ho vulgui fer
creure.
4 comentaris:
Un moment ben bonic i poètic, aquest esclat de la sortida de sol. Una foto preciosa! Salutacions!
Fantàstica la poesia. M'has fet gaudir. Gràcies Pere
Brillant i suggerent!!! S'agraeix que estigui en forma. Salut!!!
Sou molt amables..
Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada