Una vegada vaig llegir una mena de decàleg del funcionari que alliçonava el destinatari a fi que visqués d'allò més tranquil i relaxat. Amb total independència de si la seva feina tenia o no alguna utilitat.
D'aquí en trec -no recordo gaire més- la frase de l'encapçalament. I que m'ha vingut al cap a ran d'una incidència amb la connexió a Movistar. No us escalfaré gaire el cap amb detalls sobre el camí del desert que significa voler resoldre la incidència, que em temo que coneixeu prou per haver-ho patit en pròpia pell o per coneguts.
El que és remarcable és la insignificancia del client -o millor, segrestat- de tot aquest oligopoli de les comunicacions. Client dic? No. Ninotet. Que és obligat a "parlar" amb màquines amb nom de noia, que sempre, al final, et diuen que estan al teu servei. Per refotre't. Fins que un dia descobreixes un raconet on, oh fortuna! algun humà pot escoltar-te. Escoltar-te. La resolució és una altra història que va pels camins tortuosos dels "protocols", que no son altra cosa que els sistemes establerts a tot tipus de companyies i serveis, públics i privats, per a lliurar-se de responsabilitat, per espolsar-se les puces, vaja, amb independència de la feina ben feta.
Ep, que jo no vaig tocar res de la connexió! Es va "esconyar" sola.
Podria ser que avui, finalment, la cosa es pogués solucionar. Creuem els dits. Però ja no ve d'aquí. Ja hem après a encongir-nos d'espatlles i tenir més paciència que el sant Job. Perquè, a la fi, si en un oligopoli passes d'una companyia a altra, no fas si no fugir del foc per a caure a les brases.
Vet-ho aquí.
4 comentaris:
Mira, Xiruquero, dec ser ingenu, però des que vaig canviar cap a una companyia catalana (Goufone, que té la mateixa cobertura Movistar) he deixat de sentir-me insignificant i ja no parlo amb màquines... Dec ser de bon conformar!!
Doncs enhorabona Gatsaule, ara m'he mirat el web de Goufone i veig que no té cobertura a Barcelona encara. Bo és saber l'existència d'aquesta companyia.
Sempre vivim amb els dits creuats i tocant fusta, perquè els "nostres sistemes" vagin funcionant adequadament per no haver-nos-les amb el robots de torn. Espero que te'n hagis sortit.
Hores d'ara sembla que sí, Joan Antoni. Creuem els dits. I restem expectants de saber fins on pot arribar el mal ús de la robòtica, que com tota tècnica, és en ella mateixa, neutra.
Publica un comentari a l'entrada